dilluns, 1 de desembre del 2014

91 Jean Bouin

Un any més arriba la cursa més antiga de Barcelona la Jean Bouin, i amb aquesta ja en son 91 edicions.
És el quart cop que corro aquesta cursa, la primera va ser al 2009 i ,de fet, va ser la meva primera cursa en la distancia de 10 quilòmetres.

Recorregut i ritmes.

 En aquesta edició es corrien dues distàncies, de 5 quilòmetres i de 10 quilòmetres. Amb una participació de 9577 en 10km i 12543 participants en la de 5km.
És una cursa molt maca però on hi participa moltíssima gent, per això, a la sortida i fins arribar a la Gran Via no es pot córrer amb comoditat.
Si es vol intentar aconseguir marca en la Jean Bouin, s'ha d'apretar en els primers quilòmetres per intentar esgarrapar uns segons, ja que, pujant el paral·lel i sobretot l'últim quilòmetre al carrer Lleida ens faran falta.
 
Camí de Colon

Em vaig proposar l'objectiu realista de fer una mica més de 40' i un objectiu optimista de baixar de 40', al final vaig aconseguir l'objectiu realista.
El meu company de curses si que va aconseguir l'objectiu optimista, felicitats Josep.
Vam gaudir d'una gran cursa que tornarem a fer els propers anys.

Fotografia del Mundo Deportivo.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

CorreBarri 2014

Després d'una parada obligada per lesió,  he tornat a competir. El cap de setmana passat vaig realitzar la cursa del Correbarri de 10 km.
És una cursa molt original on la gent que s'inscriu ho fa per un barri de Barcelona. 
Hi ha un total de 10 districtes; Sants-Montjuïc, les Corts, Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu. 
Cada barri corre amb una samarreta diferent. Amb en Josep Maria vam decidir córrer per Horta-Guinardó.
Aquí estan el recorregut i el temps parcial i total.

Recorregut i temps.
És un recorregut molt pla on només es fan un parell de pujades molt curtes, molt recomanable per intentar aconseguir una bona marca.
Jo per sortir d'una lesió puc estar molt content d'haver acabat la cursa amb un temps de 41'37''. 
Acabant en la posició 241 de 3300 i el número 23 del meu barri adoptiu, Horta-Guinardó.
Per tercer any consecutiu, el trofeu se'l va endur el barri de Sant Martí.
Una cursa molt divertida i molt ben organitzada que segurament tornaré a fer l'any vinent.
Fotografia cedida per en Josep.

dimarts, 23 de setembre del 2014

Luang Prabang, Siem Reap i Bangkok.

Ara sí que comencen unes bones vacances, ens esperen 17 dies visitant Laos, Cambodja i Tailàndia. I com alguns de vosaltres penseu, sí, el meu Garmin em torna a acompanyar en aquesta aventura. Mai se sap quan es poden fer uns quilòmetres.

Arribem a Laos i decidim fer un trekking per la selva, així que no dubto en posar en marxa el meu Gps per més tard veure per on caminàvem.

Ens trobàvem a uns 50 km de la frontera amb Xina al nord.



Vam fer un recorregut d'uns 10 km per l'interior de la selva laosiana fins a arribar a un poblet on vam fer nit. Va ser un recorregut molt maco, on no paràvem de travessar el riu un cop darrere l'altre, on la pluja ens va acompanyar bastants trossos i on el paisatge era increïble.

En aquest trekking de dos dies ens van acompanyar una parella de japonesos, els quals els hi dedico aquest trosset. En Souichi Tanaka i la Minori Shikata.

日本人の友達と一緒に
Després del trekking per la selva laosiana, vam agafar un vaixell que ens portaria a la nostra destinació, Luang Prabang. Un recorregut de dos dies (unes 6 o 7 hores cada dia) pel vuitè riu més llarg del món, el Mekong!

La ciutat de Luang Prabang està situada al centre-oest del país. Va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat el 1995, famosa pels seus temples d'origen budista, uns 50 en total. És una ciutat turística però l'amabilitat de la gent laosiana fa que passejar entre els temples i per la ribera del Mekong sigui tota una meravella. Així que no vaig poder evitar calçar-me les vambes i sortir a córrer!

Una experiència molt agradable córrer per aquesta ciutat.
En totes les meves sortides intentava aixecar-me ben d'hora per anar a córrer. Vaig pensar que a les 6 del matí seria una bona hora per no trobar-me amb tràfic,  gent, i sobretot la xafogor dels climes tropicals. 

Però la gent a les 6 del matí ja està al carrer, els cotxes, motos circulen sempre i la calor a totes hores. Així que només em quedava gaudir!

Per la ribera del Mekong a les 6 del matí.
Després de Laos, el nostre següent país va ser Cambodja. Vam volar des de Luang Prabang fins a Siem Reap, ciutat on es troben els temples d'Angkor.

Angkor va ser l'antiga capital del regne i on vivien vora de mig milió d'habitants. Després de molts regnes, diferents reis, diversos saquejos i guerres, la ciutat d'Angkor va ser abandonada a finals del s. XVI, quedant sepultada per la selva a excepció del temple d'Angkor Wat que va ser habitada per monjos budistes. El 14 de desembre de 1992 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

D'es d'on dormiem, a la ciutat de Siem Reap, fins a Angkor hi havia uns 7 km, així que de bon matí vaig decidir arribar fins als temples de la millor manera possible, corrents!

Recorregut molt agradable fins al temple.
Tot i sortir d'hora a córrer, la calor i la xafogor eren bastant importants. Però sempre arribava a la destinació!
Carretera fins al temple.
I per acabar aquestes vacances, només ens quedava visitar Bangkok a Tailàndia.
Ens allotjàvem a Khao san road, un carrer que mai dorm, i on els turistes estan plegats per centenars. Al matí trobes de tot tipus de comerços de roba, bars, restaurants, gandules per fer massatges, venedors ambulants. Quan el sol es pon la música, l'alcohol, la diversió prenen el carrer fins a altes hores.

Sortir a córrer per aquesta ciutat tan gran, seria tota una aventura. Vaig sortir ben d'hora com sempre, però aquest cop sense tenir molt clar el recorregut. Així que aniria i tornaria pel mateix camí.

Recorregut amb moltes parades i arrencades.
La ciutat de Bangkok està dominada pels Tuk-tuk amb aspecte tunning, els taxis i molta gent al carrer. Córrer va ser com una carrera d'obstacles, anar sortejant vehicles, gent i algun que altre animal.
Cocodril a la gran ciutat.
Fins aquí dono per acabades aquestes vacances d'estiu 2014. L'any vinent més i millor!
Moltes gràcies.

dissabte, 9 d’agost del 2014

Marrakech

Comencen les vacances! I quina millor manera de començar-les que anant de viatge, en aquest cas al Marroc i complementar-ho fent esport.

En aquest viatge m'acompanyen quatre molt bons amics: Jaume, Aleix, Roger i en Marc, així que aquesta entrada és per vosaltres!

Volem fins a Casablanca, lloguem un cotxe i comença la nostra aventura. La nostra primera destinació, és al desert. Allà ens espera una ruta en camell d'una hora al capvespre fins a arribar a les haimes, on ens donaran el sopar i farem nit. Va ser un trajecte molt divertit i la nit espectacular, un cel estrellat que costarà oblidar.

Com no podia ser d'una altra manera, el meu Garmin m'acompanyava i vaig decidir que el posaria anant amb el camell, aquest és el recorregut:

Recorregut en petit perquè es vegi on estàvem.


El meu camell va fer 1 kilòmetre en 17 minuts, aquí el teniu:

Es va portar molt be.

Després del desert, tocava anar cap a Marrakech, tot un trajecte! Vam arribar ja quasi de nit i gràcies a la perícia d'en Jaume vam arribar al centre de la ciutat, a la plaça Jemaa el Fna, sans i estalvis.

La ciutat està emmurallada, i el centre tot són carrerons estrets en forma de laberint, així que l'aventura de córrer per ella resultaria divertida. La plaça Jemaa el Fna és el centre neuràlgic de Marrakech, on pel matí hi podem trobar els homes que et posen un mico a sobre perquè et facis una foto, i paguis, i altres jugant amb una cobra!

De nit la cosa canvia totalment. La plaça es converteix en un centre de reunió on els marroquins es reuneixen al voltant de gent gran que explica històries, al voltant de músics, de macs, i si teniu gana, no patiu, perquè aquí trobareu tot el menjar que vulgueu.

Vaig decidir sortir a córrer al matí pensant que aquesta hora no trobaria el bullici de la ciutat ni gent per tot arreu. Sort que en Marc va voler acompanyar-me en l'aventura!! 

Acabant el recorregut a la plaça Jemaa el Fna.

Vam arrencar a les 6 del matí amb la intenció de sortir de les muralles per una porta i tornar a entrar per una altra, en un principi ben senzill. Per sortir cap problema, però per tornar a entrar, allà ens les vam veure magres perquè tot eren carrerons estrets i sempre anàvem a topar amb carrers sense sortida. Després de moltes voltes i de preguntar a la gent, vam aconseguir tornar des d'on havíem sortit i just a temps per fer una dutxa i agafar un taxi per anar a l'aeroport de camí a casa.

Recorregut amb molts canvis de sentit.
 
Una cursa que es celebra prop és la Marathon des Sables. És una prova que transcorre en el desert del Sahara, al sud del Marroc i on els participants fan 6 etapes amb un total de 240km on les etapes van des dels 20km fins als 80km. Una prova molt dura i perquè no,  un possible objectiu en un futur.

Marrakech als meus peus.
Ha estat un viatge fantàstic amb una molt bona companyia. Espero que puguem repetir viatges com aquest!
Moltes gràcies!! 



dissabte, 21 de juny del 2014

París

Aprofitant uns dies de festa, amb la meva parella vam anar a París.

La capital de França ens va encantar, Notre Dame, el Louvre, el Sagrat Cor, els passejos amb barca pel Sena, perdre'ns pels carrerons del barri Llatí i, com no, la Torre Eiffel. Impressionant!

Com no podia ser d'una altra manera, no podia deixar passar l'oportunitat de sortir a córrer per aquesta ciutat tan meravellosa.

Vaig decidir que faria una sortida l'últim dia, així segur que em coneixeria una mica la zona.

A la nit, va començar una forta tempesta que feia trontollar la sortida de l'endemà. El despertador em va sonar a les 8 del matí, però la tempesta seguia. He de reconèixer que em va invadir una petita tristor al veure que no parava de ploure, vaig tornar a dormir. Cap a les 9 em vaig despertar i ja no plovia, i tot i que anàvem amb el temps una mica just, amb l'ajut de la meva parella vaig decidir saltar del llit i col·locar-me les vambes. 

Estàvem allotjats aprop del Sena, així que vaig baixar el carrer i de seguida em trobava al costat del riu, on seguint el seu curs podria arribar fins a la Torre Eiffel. Pel voltant del riu la gent hi fa molta vida a París, el tenen molt aprofitat.  A la tarda molta gent s'asseu a la ribera i prenen vi i mengen, tot fent petar la xerrada. També l'aprofiten molts corredors, així que vaig anar acompanyat durant tot el recorregut.

Des d'on dormíem a la Torre Eiffel hi ha 5km, ho vaig trobar perfecte per fer una sortideta d'uns 10km, anar i tornar, tot vorejant el riu.

Aquí està el recorregut:

Tret del Garmin.

Va ser un recorregut molt plàcid i gratificant. Travessant ponts i passant per edificis emblemàtics com el Louvre, l'ajuntament de París i, com no, la Torre Eiffel.

Aquest recorregut és molt semblant, salvant les distàncies, a la Marató de París, on els corredors corren prop del Sena.

Aquest és el recorregut de la Marató de París:

Mapa tret de la web de la Marató de París.

La Marató es celebra el primer cap de setmana d'abril, i és una de les més importants, tant per nombre de participants com per organització. En l'última edició van participar uns 40.000 atletes! Qui sap, potser algun dia em trobaré corrent entre ells.

 I pels que no cregueu que arribés fins a la Torre Eiffel, aquí està la prova:


Mitja Torre Eiffel i jo. Foto feta per un francès d'avançada edat.

Fotografia artística.
 Moltes gràcies i fins la propera!

dissabte, 14 de juny del 2014

III Cursa Ecològica Molins de Rei

El passat diumenge dia 1 de Juny es va celebrar a Molins de Rei (Baix Llobregat) la tercera edició de la Cursa Ecològica. És una cursa de muntanya que consta de dos recorreguts, un recorregut de 10 km, i un altre de 25,3 km. La cursa l'organitza l’AMPA del Col·legi Virolai i l’Ajuntament de Molins de Rei, amb la col·laboració de les entitats esportives d'AEM 2000, secció atletisme i ComeKm.
Un dia mirant la pàgina de Championchip, els del xip groc, vaig veure que feien una cursa de muntanya aprop d'on visc jo, i vaig entrar al link per informar-me.

La meva primera sorpresa va ser que era la tercera edició que es feia aquesta cursa i jo que sóc de Sant Climent de Llobregat, no n'havia sentit a parlar, així que grata sorpresa. La segona va ser el preu: 14€! La veritat és que avui dia trobar una cursa de muntanya per aquests preus és bastant complicat. Vaig decidir inscriure'm a la cursa de 25,3 km, una part pel preu, i l'altra perquè córrer per muntanya sempre és un gran plaer.
En anar a recollir el dorsal, em vaig trobar amb això:

Bossa del corredor.
Pels 14€ pagats vaig rebre tot això! No cal dir que el fuet no va durar gaire.

La cursa arrencava al carrer del Bruc, al costat del Parc de la Sèquia del Molí i ens endinsàvem per la riera on el tram s'estretava una mica i on hi havia abundant pedra solta. Fins el km 3'5-4 anàvem ascendint per una pista bastant ampla, es podia córrer amb comoditat. Desprès venia una baixada de quasi 1 km que sempre va bé per descansar i tornar a agafar aire. Tornàvem a ascendir fins arribar als 258m, passant per caminets estretets amb vegetació a ambdós costats del camí. A partir del km 12 la cursa es posa seriosa: pujant per una pista ampla que es va enfilant lleugerament però sense descans fins a arribar a un corriolet molt maco, per acabar en una pujada curta però exigent on arribem al km 16. A dalt de tot trobarem l'avituallament, a 392m. (Cal remarcar que hi havia avituallament cada 5km, molt complerts, amb begudes isotóniques, aigües, i també de sòlids, amb fruits secs i fruita).
A partir d'aquí la cursa ja seria de descens, amb alguna pujada puntual, per acabar un altre cop allà on haviem començat, al Parc de la Sèquia del Molí. Amb un temps final de 2h 33'23'' a la posició 104 de 332, molt content.
Abaix a l'esquerra de color taronja. Foto de l'organització.

Les impressions que m'emporto d'haver realitzat aquesta cursa són excel·lents, com ha organització un 10, estava tot ven senyalitzat, els avituallaments molt complerts, la gent molt agradable, i un recorregut molt maco que fins ara desconeixia. L'any vinent, serà una cursa per marcar-la al meu calendari sens cap mena de dubte!   
Aquí podeu trobar les meves dades del Garmin.
Gràcies i fins la propera!

dissabte, 31 de maig del 2014

Garmin Forerunner 405

En aquest espai,  mostraré el material que faig servir en les curses, rutes, etc...
I que millor que començar amb una de les coses més importants per qualsevol corredor, el rellotge.
Jo faig servir un Garmin, el Forerunner 405. El GPS ja té un parell d'anys, però la veritat és que va genial. Tot i que no li trec tot el profit que podria, l'intento esprémer al màxim.


Aquesta foto ja té uns quants mesos. Ara porto 2367,74 Km amb 227 h.
El GPS té moltes funciones, de les quals jo només faig servir algunes. Podreu trobar més informació d'aquest GPS i de moltíssims altres a  http://www.garmin.com/es-ES/explore/intosports
Inclou també una banda per la funció de pulsòmetre.

El rellotge, té una pantalla d'inici que es pot configurar com es vulgui. Jo el tinc configurat amb el temps que portem amb l'activitat, la distancia i el ritme. Així, quan estem fent l'exercici o una cursa, amb un simple cop d'ull al rellotge, és molt fàcil saber a quin ritme vas, la distància que portes o que et queda i el temps que fa que corres, que a vegades més val no saber-ho.

En l'últim mig any, he fet servir una funció que no havia provat mai, la d'entrenaments!
En la preparació de la meva primera Marató, la de Barcelona, m'ha ajudat molt a l'hora de fer els entrenaments de sèries, fartleck, intervàlics, 5x1000, 1x4km, etc.

Pots marcar la distància que vols fer i al ritme q vols anar, i el mateix GPS amb senyals acústics, et va avisant de si vas més lent, o més ràpid del ritme marcat. Li he tret molt de profit.
En aquesta imatge es veuen els meus entrenaments:


Entrenaments realitzats per Josep Maria Piulachs.

dissabte, 24 de maig del 2014

Benvinguts!

David Planella Mulet, així em dic, i a dia d'avui tinc 31 anys. 
Aquí comença la meva aventura en el Blog: com el món de córrer ha passat de ser una activitat ocasional a una pràctica habitual i el millor de tot, com gaudeixo fent-ho! 
Hi podreu trobar les rutes que faig, les curses en que participo, i altres cosetes que aniré publicant. 
Us deixo amb una frase que personalment m'agrada molt!
   

M'agrada pensar que el SOFRIMENT ÉS MOMENTANI, pot durar uns minuts, unes hores o fins i tot un dia, però aquest remet, i acaba donant pas a la glòria, que és eterna. (Núria Picas)