dimarts, 26 d’abril del 2016

Cursa de la Roca Negra 2016

 Després d'un dia intens passejant pels carrers de Barcelona i gaudint d'un preciós Sant Jordi, arriba la Cursa de la Roca Negra.
Enguany celebren la V edició després d'un any d'absència. I aquesta edició torna més forta que mai, amb un recorregut exigent i trencacames.
S'augmenta la distància fins als 24,3 quilòmetres (25,17 en el meu GPS), i augmenta el desnivell fins als 1500 m+ (1400 en el meu GPS)

Perfil de la cursa i avituallaments, tret de la seva web.
 Sortim de la plaça Mercè Rodoreda a un ritme molt alt. Aquí hi ha gent molt bona, penso dins meu. Així que decideixo calmar les ànsies de córrer, anar a un ritme més còmode i gaudir de la cursa. Encara quedaven molts quilòmetres per endavant.


 Gairebé sense adonar-me arribem al primer avituallament situat al quilòmetre 6, a dalt de Sant Ramon.
Bec una mica d'isotònic i agafo dos trossets de plàtan, un me'l menjo a l'instant i l'altre el conservo fins que se'm desfà a les mans...

1 avituallament a St Ramon, molt complert.
 Ara toca baixar cap a St. Climent, ho fem per la trialera que va a parar darrere del camp de futbol per anar cap a Can Riera.
Trencall a la dreta i pugem fins al carrer Padró. Allà baixem i passem per davant de l'escola llavors tornem a enfilar per Can Pastoret.
Desviament cap a la dreta i allà es forma una fila de corredors on de mica en mica i a causa del desnivell, tots comencem a caminar. El camí ens portarà fins a dalt de tot del Tabor (torre del foc de Torrelles). Una pujada agònica, després la baixada!

Fotografia feta per Runner Sant Boi. Gràcies.
 Passem per davant de la Creu del Querol i ens dirigim a pujar cap a Sant Antoni   per la part de Sta. Coloma. Abans d'iniciar la pujada ens trobem amb el segon avituallament. Aprofito per hidratar-me bé i menjar alguna cosa (més plàtans), arribar a St. Antoni no és fàcil.

Carregant forces.
 Comencem a pujar pel mig de la muntanya i ràpidament formem una fila de 4 corredors on jo vaig últim. De mica en mica vaig avançant, em trobo còmode amb el ritme i veig que puc accelerar. Començo a passar els altres corredors i arribo sol a dalt de St. Antoni, on trobem un altre avituallament amb isotònic, glop i avall!

Isotònic cap dins!
 A partir d'aquí baixada pronunciada, accelero vigilant cada passa que faig. Ja portem tres quarts de cursa i queda molt poquet, no vull prendre mal.
Ara només toca tornar-se a enfilar per anar a buscar la Roca Negra i ara sí que sí tot avall per tornar a trobar-nos amb la plaça des d'on havia sortit 2 h i 45 minuts abans.

Samarreta Roca Negra 2016.

 Molt content, però molt content d'acabar una cursa molt exigent en la posició 39 amb un temps de 2 hores i 45 minuts. Una cursa de 10, per l'organització, pels avituallaments, pel recorregut, pels voluntaris, pel preu, pels obsequis... tot. Una cursa que ha complert totes les meves expectatives i que amb molt de gust tornaré a córrer la pròxima edició.

3 comentaris: