Després d'un dia intens passejant pels carrers de Barcelona i gaudint d'un preciós Sant Jordi, arriba la Cursa de la Roca Negra.
Enguany celebren la V edició després d'un any d'absència. I aquesta edició torna més forta que mai, amb un recorregut exigent i trencacames.
S'augmenta la distància fins als 24,3 quilòmetres (25,17 en el meu GPS), i augmenta el desnivell fins als 1500 m+ (1400 en el meu GPS)
Perfil de la cursa i avituallaments, tret de la seva web. |
Sortim de la plaça Mercè Rodoreda a un ritme molt alt. Aquí hi ha gent molt bona, penso dins meu. Així que decideixo calmar les ànsies de córrer, anar a un ritme més còmode i gaudir de la cursa. Encara quedaven molts quilòmetres per endavant.
Gairebé sense adonar-me arribem al primer avituallament situat al quilòmetre 6, a dalt de Sant Ramon.
Bec una mica d'isotònic i agafo dos trossets de plàtan, un me'l menjo a l'instant i l'altre el conservo fins que se'm desfà a les mans...
1 avituallament a St Ramon, molt complert. |
Ara toca baixar cap a St. Climent, ho fem per la trialera que va a parar darrere del camp de futbol per anar cap a Can Riera.
Trencall a la dreta i pugem fins al carrer Padró. Allà baixem i passem per davant de l'escola llavors tornem a enfilar per Can Pastoret.
Desviament cap a la dreta i allà es forma una fila de corredors on de mica en mica i a causa del desnivell, tots comencem a caminar. El camí ens portarà fins a dalt de tot del Tabor (torre del foc de Torrelles). Una pujada agònica, després la baixada!
Fotografia feta per Runner Sant Boi. Gràcies. |
Passem per davant de la Creu del Querol i ens dirigim a pujar cap a Sant Antoni per la part de Sta. Coloma. Abans d'iniciar la pujada ens trobem amb el segon avituallament. Aprofito per hidratar-me bé i menjar alguna cosa (més plàtans), arribar a St. Antoni no és fàcil.
Carregant forces. |
Comencem a pujar pel mig de la muntanya i ràpidament formem una fila de 4 corredors on jo vaig últim. De mica en mica vaig avançant, em trobo còmode amb el ritme i veig que puc accelerar. Començo a passar els altres corredors i arribo sol a dalt de St. Antoni, on trobem un altre avituallament amb isotònic, glop i avall!
Isotònic cap dins! |
A partir d'aquí baixada pronunciada, accelero vigilant cada passa que faig. Ja portem tres quarts de cursa i queda molt poquet, no vull prendre mal.
Ara només toca tornar-se a enfilar per anar a buscar la Roca Negra i ara sí que sí tot avall per tornar a trobar-nos amb la plaça des d'on havia sortit 2 h i 45 minuts abans.
Samarreta Roca Negra 2016. |
Molt content, però molt content d'acabar una cursa molt exigent en la posició 39 amb un temps de 2 hores i 45 minuts. Una cursa de 10, per l'organització, pels avituallaments, pel recorregut, pels voluntaris, pel preu, pels obsequis... tot. Una cursa que ha complert totes les meves expectatives i que amb molt de gust tornaré a córrer la pròxima edició.
Enhorabona,excelent crónica
ResponEliminaEnhorabona,excelent crónica
ResponEliminaMoltes gràcies! Sort de la teva foto al Tabor :)
Elimina